Benvolguts/des companys/es:
La meva aportació teòrica és el suggeriment de dos llibres que vaig llegir mentre estudiava Psicopedagogia i que van tenir un gran impacte sobre la meva visió de la tasca docent. Van ser escrits fa anys, però crec que les seves propostes continuen essent ben actuals:
1) Meirieu, P. (1998). Frankenstein Educador. Barcelona: Laertes.
L’autor presenta en aquest text un conjunt de postulats educatius i de propostes d'actuació sobre la base d'un principi fonamental: educar sense fabricar. En aquest procés educatiu els nens i els joves necessiten ser acollits pels adults que els han d'ajudar a relacionar-se i introduir-se en el món, però sense dominar-los. Aquest acolliment implica generar les condicions que permeten als infants i joves construir-se a si mateixos. Algunes propostes educatives, com ara acollir el malestar, cercar el consentiment, crear les condicions per a establir un vincle i promoure la conversa i l'aprenentatge, poden ser de gran utilitat per a abordar la problemàtica de l’alumnat amb trastorns de conducta.
2) Van Manen (1998). El tacto en la enseñanza. El significado de la sensibilidad pedagógica. Barcelona: Paidós.
Van Manen ens proposa recuperar i restaurar, mitjançant el concepte de tacte, una manera de relacionar-se oblidada, o absent, entre adults i nois. Tenir tacte, en sentit general, significa que respectem la dignitat i subjectivitat de l'altra persona i que tractem de ser receptius i sensibles a la vida dels altres, sigui quina sigui la seva edat. El tacte implica un interès veritable pel benestar del nen. L'autor introdueix un conjunt de conceptes relacionats amb el tacte, de gran
transcendència en la interacció amb l’alumnat amb trastorns de conducta: el moment pedagògic, la situació pedagògica, la relació educativa, l'acció educativa, la reflexió anticipativa, l'acció sol·lícita, etc. I recorda la importància de mantenir una atenció sol·lícita amb la singularitat que presenten aquests infants i joves: el seu malestar. És fonamental tenir tacte amb ells per tal que sorgeixi l'estabilitat i seguretat que aquests alumnes necessiten per a arriscar-se a parlar i a confiar en l'adult.
Espero que siguin del vostre interés.
Roser Vázquez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada